Història
Els trapencs a s’Arracó
El 1810 una comunitat de monjos trapencs, fugint de la Revolució francesa, s’instal·la a Mallorca. El canonge Pere Roig posa a la seva disposició la propietat que tenia a la Vall de Sant Josep de s’Arracó, que des de llavors es coneix com La Trapa.
Els trapencs, a més dels vots de pobresa i castedat, feien vot de silenci. A La Trapa només el “frare des pa”, que es dedicava a recollir almoina, tenia relació amb altres persones i per això vivia en una cabana allunyada del monestir, a Cala Sanutges, a un costat del camí que porta fins el Coll de La Trapa.
L’obra de transformació de la vall va ser espectacular. La construcció dels bancals i el sistema de captació d’aigua els va permetre conrear cereals, llegums, verdures i fruiters. Possiblement van comptar amb l’ajuda de margers mallorquins, però ells ja tenien experiència i coneixements de les tècniques agrícoles i de conducció d’aigua.
La Trapa després dels trapencs
Van ser molt pocs els anys en què els trapencs van romandre a Mallorca. L’any 1813 una part de la comunitat abandona l’illa i la resta ho fa definitivament el 1824. Des de llavors la propietat de La Trapa ha canviat de propietari en diverses ocasions. El monestir es va transformar en cases de possessió i va sofrir diversos canvis i adaptacions als nous usos. Es van construir més bancals i altres edificacions.
Ben entrat el segle XX es va abandonar la possessió i les cases van començar a convertir-se en runes.
El GOB adquireix La Trapa
A finals dels anys ’70 del segle passat es trama sobre aquest enclavament una clara amenaça en forma de projecte de parcel·lació i urbanització. Amb l’objecte d’evitar la destrucció de l’hàbitat que hagués suposat l’execució d’aquest projecte, el GOB es planteja una ambiciosa i nova iniciativa: l’adquisició d’un espai natural per la seva conservació i protecció. Per a aquest desafiament el GOB crea i impulsa els Amics de La Trapa, que va ser un instrument molt important en l’adquisició de l’espai.
Reconeixement a Xesc Moll, al centre, impulsor de la compra de la Trapa
Però aquest somni no tindria el valor que se li atorga si no fos per l’efecte dinamitzador que va tenir sobre la societat civil local (particulars, empreses, institucions públiques, associacions…) i el suport de diverses entitats conservacionistes nacionals i estrangeres (WWF, Frankfurt Zoological Society, International Fund for Monuments…).
En un moment en què a Mallorca no era una situació comuna haver d’adquirir un espai natural per assegurar la seva protecció, el GOB i Amics de La Trapa van engegar una iniciativa del tot nova: una subscripció popular. Aquesta font de recursos es va complementar amb una subhasta d’obres d’art i, sobretot, amb aportacions econòmiques decisives entre les quals destaca la de la Societat Zoològica de Frankfurt, que va permetre finalitzar els pagaments assegurant així l’operació de compra.
La importància de la proposta transcendeix la simple adquisició i protecció, atès que la principal entitat conservacionista de les Illes Balears va aconseguir implicar a la societat (particulars, empreses, institucions públiques, associacions…) en un projecte comú que no es va limitar a la compra, sinó que ha continuat amb la seva gestió posterior.
A més de la garantia de conservació gràcies a la seva compra per part del GOB, amb posterioritat la Trapa ha rebut la protecció de diverses figures legals. Així, en aquests moments la finca està emparada per les figures de Zona d’Especial Protecció per a les aus (ZEPA), Zona d’Especial Conservació (ZEC) i Paratge Natural, i a més a més forma part també de la Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial.
Els incendis forestals
Els dos grans incendis forestals que ha patit la finca des de la seva adquisició per part del GOB marquen la seva història recent, i fan introduir canvis en la gestió de l’espai adreçats a la recuperació forestal.
L’1 de juny de 1994, una crema agrícola no autoritzada a una finca veïna es descontrola, i al llarg de tres dies va arrasar unes 1.300 hectàrees del terme municipal d’Andratx, entre les quals es comptà la totalitat de la superfície forestal de la Trapa.
El procés de recuperació forestal va avançar lentament, a causa de la manca de sol fèrtil a algunes zones, conseqüència de l’erosió generada per aquest incendi i altres del passat.
Quan 20 anys més tard el procés de reforestació ja havia avançat bastant, el 26 de juliol de 2013, a conseqüència de les restes d’una barbacoa realitzada per un veí d’Andratx, s’inicia a Sa Coma Calenta un incendi forestal que, al llarg dels quinze dies, va cremar més de 2.300 hectàrees de la Serra de Tramuntana, afectant a tres municipis (Andratx, Calvià i Estellencs) i convertint-se en el pitjor incendi que hi ha hagut fins al moment a les Illes Balears. El foc, que arribà a La Trapa la matinada del dissabte 27, cremà el 50% de la finca i una part molt important del treball realitzat pel GOB per a la recuperació de l’espai al llarg dels dinou anys anteriors.
La Trapa avui
De la mà del GOB i gràcies a la col·laboració del voluntariat, La Trapa avança actualment en la recuperació de les conseqüències del darrer incendi, treballant en la recuperació de la finca i de la seva coberta vegetal. Paral·lelament s’impulsen amb força les altres línies de treball, entre les que destaquen la recuperació dels espais arquitectònics, la restauració del patrimoni etnològic i la gestió de l’ús públic. A l’apartat “Projecte” oferim informació més detallada.