Cultura

La Trapa rep el seu nom de la comunitat de monjos trapencs que es van instal·lar allà el 1810, fugint de la revolució francesa. Varen transformar la vall i construïren un conjunt d’elements lligats a l’arquitectura rural, entre els quals destaquen un monestir, forns de calç, carboneres, un molí, diverses eres, marjades amb pedres perfectament tallades i un enginyós sistema hidràulic format per tres fonts de mina i multitud de canalitzacions (inspirat en els qnats àrabs). Tot això conforma una valuosa mostra de l’arquitectura tradicional de la muntanya mallorquina.

Els monestir

La construcció més significativa de la finca és l’antic monestir. Es tracta d’una edificació de 800 m2 de planta i dues altures, i que inclou les restes d’una capella abovedada.

El pas dels anys han degradat severament les edificacions, però recentment hem pogut recuperar alguns espais per donar suport a les tasques de gestió de la finca i l’acolliment del voluntariat.

Els marges

Una característica que defineix el paisatge de la Serra de Tramuntana és la presència de marjades que faciliten l’agricultura a les zones de més pendent. Per als trapencs, la construcció de marjades va permetre disposar de sòl fèrtil per a l’alimentació de monjos i del bestiar, a més de conformar un excel·lent sistema per a la millora de la infiltració de les pluges, la reducció de l’escorrentia superficial i la canalització de l’aigua per a la seva recollida.

La gran quantitat de marjades presents a La Trapa són una bona mostra de l’enorme activitat agrícola allà desenvolupada.

El molí

Aquesta joia de l’arquitectura rural està formada per una caseta amb teulada a dues aigües i ferm a dues altures. Està distribuït de manera que existeix un espai per al treball de tracció de l’animal de tir (normalment un ase), que feia girar el mecanisme que permetia moldre el gra de blat, i una altra zona destinada a l’allotjament i alimentació de l’animal.

Aquest element conforma un engranatge perfecte amb el conjunt de marjades (que aportaven el cereal) i l’era (on es batia per destriar el gra), donant com a fruit la farina que permetia en gran part el sustent, tant de la comunitat religiosa com dels agricultors que van continuar amb la gestió de les terres.

El sistema de captació d’aigua

Aprofitant la pròpia conca hídrica de la vall, es van construir diversos túnels de captació integrats en les mateixes marjades que es feren sobre l’antiga torrentera. Estan construïts amb pedra, sense cap tipus d’aglomerant, i permeten accedir als diferents punts del jaç de la vall on es concentra el flux de les aigües que, després de percolar a través dels materials, flueix en direcció al safareig existent on es recull l’aigua.

El sistema està constituït per tres fonts de mina situades en el fons d’altres tants túnels de pedra transitables. El primer túnel té una longitud d’11 metres i desemboca directament en el safareig. El segon i tercer túnel són més llargs (20 i 22 metres, respectivament) i disposen d’un pou vertical de ventilació i il·luminació. Destaca el pou de la segona mina, amb un diàmetre de 2 metres i una altura de 8 metres.