Forestal

Enfront d’ un incendi forestal es plantegen dos grans desafiaments: la recuperació de la coberta vegetal (per evitar l’erosió i la pèrdua de biodiversitat) i l’amenaça de les plagues forestals.

Atès que la base dels esforços ha d’anar encaminada a l’afavoriment de la regeneració natural, no es pot pretendre en cap cas suplir la capacitat de recuperació de les pròpies comunitats vegetals, forjada a través d’una evolució condicionada tant per focs com per la seva adaptació als brostejos dels herbívors.

Així, amb l’objecte d’exercir com a punt de suport de la capacitat de regeneració de la naturalesa, les línies d’acció més immediates posteriors a aquest últim incendi seran:

a. Determinar el grau d’afecció i disponibilitat de substrat de les diferents zones afectades.

b. Tala i desbrossament de parts dels pins (una vegada hagin alliberat les pinyes les seves reserves de llavor) per disposar-los a la pendent perquè puguin retenir part del substrat que les pluges puguin arrossegar.

c. Distribució de llavors per donar suport a la regeneració natural.

Distribució de llavors de ràpid creixement per a la subjecció del substrat.

d. Llaurar i sembrar els bancals amb un objectiu múltiple:

– Paisatgístic.

La gestió agrícola enmig de les zones cremades.

– Infiltració

Minimització de l’erosió per vessament superficial i recàrrega de les fonts de mina.

– Manteniment de la zona de discontinuitat (compartimentació del bosc)

– Millora de la biodiversitat

A causa de la gran extensió de territori afectada per l’incendi només a La Trapa es diposa de punts d’aigua i zones de pastura tant per la fauna sedentària com per la nombrosa ornitofauna que, camí del nord d’Àfrica, troba a La Trapa i la Dragonera el seu últim punt de “recàrrega”

e. Restituir els tancaments perimetrals de les zones agrícoles.

f. Restituir tota la xarxa d’impulsió, distribució i extinció per poder mantenir la reserva contraincendis, poder regar els fruiters i distribuir l’aigua del safareig i l’aujub a les cases.

g. Continuar amb el control de cabres.

Seran de gran ajuda per a una millor restauració forestal els resultats observats de les experiències que es van dur a terme després de l’incendi de 1994:

1. Parcel·les de seguiment de la regeneració amb tancament perimetral

Per valorar l’estat de la regeneració natural es va procedir a la creació de sis estacions de control sobre la base del seguiment d’unes àrees de 100 m2 perimetralment fitades. D’aquesta manera es va possibilitar la realització d’un estudi de l’evolució de la vegetació post-incendi, per així poder valorar possibles intervencions.

Aquest seguiment no només va aportar informació sobre la recolonització vegetal de l’ entorn, sinó també sobre l’afecció de les cabres assilvestrades tan comunes en aquestes serres. Així, i per comparativa amb altres parcel·les-control en zones obertes, es va poder observar que el 90 % dels pins de regeneració tenien serioses afeccions per brosteig de cabres.

La densitat de cabres òptima per a un paratge com el de La Trapa s’estableix en 0,1 individus/hectàrea, mentre que la densitat real detectada ha estat d’entre 0,35 i 0,65 individus/hectàrea.

2. Mesures per esmorteir l’efecte de les cabres assilvestrades

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Tant les reforestacions com la regeneració natural s’han vist condicionades per les cabres. Això va obligar a la col·locació de protectors individuals de reixeta (principalment per a pins i ullastres), a l’habilitació de tancaments perimetrals i al control de la població de cabra.

Una vegada analitzats els esforços duts a terme i els resultats de les diferents mesures de control, s’ha descartat l’ús futur de protectors individuals pel seu impacte visual, per l’elevat consum de recursos (molt major que un tancament perimetral) i per la seva reduïda practicitat (cas de resistir la pressió dels herbívors, seria necessari renovar constantment els protectors per adaptar-se al creixement de l’arbre fins a aconseguir el port apropiat).

Respecte als tancaments perimetrals, cal tenir en compte que precisen d’una forta inversió inicial i que han d’estar subjectes a una gestió periòdica per evitar el “efecte corral” (entrada accidental d’individus que queden atrapats en el seu interior i acaben devorant-ho tot). Així i tot, donen millor resultat que els protectors individuals.

Per a la gestió de la superpoblació de cabra a La Trapa s’han diversificat les actuacions, utilitzant tant captura per arma de foc com a habilitació de corrals de captura passiva, a més del tradicional sistema utilitzat a Mallorca a través de l’ús de cans i llaços.

3. Sembra aèria de pi

El llançament de llavors des d’una avioneta per part de la Conselleria de Medi Ambient va suposar una major disponibilitat de llavor latent per poder anar regenerant l’espai. Aquest sistema imita de manera puntual el mateix procés de colonització que utilitzen els pins.

L’èxit de les sembres aèries i de la regeneració natural de pi va ser tal que es va haver de dur a terme una gradual entresaca de pins joves a causa del limitat dels recursos hídrics i de nutrients de la zona.

4. Sembres manuals

A la regeneració natural se li va afegir també un recolzament en forma d’aportació de llavors de forma manual.

Tenint en compte les necessitats de cada espècie (algunes llavors precisen d’un procés de pregerminat), no cal oblidar la competència que es presenta per part de la entomofauna, la qual pot influir significativament en els resultats a causa de la predació que pugui realitzar sobre un recurs tan atractiu com pugui ser la dispersió ingent de llavors.

D’altra banda es va dur a terme una experiència de dispersió de fruits d’alzina (Quercus ilex) i garric (Quercus coccifera). En aquest cas, la continuada predació sobre els glans per part de rates i ratolins va fer descartar la utilització d’aquest sistema.

5. Plantació d’espècies autòctones arbòries i arbustives

Amb la col·laboració de Greenpeace i en el marc del Projecte “Echando Raices”, es van dur a terme tres experiències de plantació per bosquets de disset espècies diferents (on destacaven les alzines, garrofers, arboços, ullastres, mates, lletereres, olivelles, murtres, aladerns i boix) en zones especialment degradades i on es va considerar important recuperar la biodiversitat botànica anteriorment inventariada.

El còmput mitjà de pervivència dels plançons va ser d’un 40%. Vistes les condicions del terreny, aquesta experiència es va considerar tot un èxit.

Posteriorment es va dur a terme una nova experiència a manera de rèplica de l’anterior, però amb un resultat desigual (una pervivència de tan sols un 26%) que es va atribuir a la baixa pluviometria, al que s’afegeix l’elevada dessecació pels vents imperants i nombroses afeccions a causa de la predació per part de conills.

Aquesta activitat va consistir en la plantació mitjançant clots manuals d’espècies arbustives i arbòries, igual que es va realitzar una sembra manual amb altres espècies.

Amb això es pretenia incrementar la cobertura vegetal en una zona d’especial afecció per la reduïda regeneració natural, la baixa disponibilitat del substrat i l’afecció per pasturatge incontrolat de cabres assilvestrades.

L’àrea on es va dur a terme el projecte abastava 10 hectàrees, i disposava d’un tancament perimetral que assegurava en gran manera la pervivència de les plantes.

Aquests resultats es van confrontar als de les zones control on no es va desenvolupar cap acció de reforestació i on tan sol va actuar la regeneració natural. Les conclusions van apuntar, en general, a una necessitat de reforçar aquesta regeneració com el sistema més efectiu per a la recuperació de les comunitats vegetals, si bé continuen existint zones on per diferents raons (elevada erosió, trànsit habitual d’herbívors…) es fa precisa una actuació exhaustiva amb l’objecte de preservar la regeneració natural i/o aportar nous individus o espècies; en general el balanç de les intervencions no deixa de ser positiu, però sempre com un complement de la regeneració.

6. El paper de la ornitofauna

Sent la dispersió natural de les llavors un aspecte clau en la recuperació forestal de la Reserva Biològica, es necessari donar suport a un grup animal especialment actiu i necessari per a aquesta acció: les aus.

 Projecte Forestal Trapa

Hi ha certes mesures que es poden dur a terme per afavorir encara més la presència de les aus i l’efectivitat de les seves accions de dispersió: la disponibilitat d’aigua, aliment, refugi i talaies.

Després de l’incendi es va treballar amb l’objectiu de sembrar la totalitat de les zones agrícoles per així poder oferir aliment a la fauna. També es van habilitar punts d’aigua.

També hi ha certes aus que precisen d’espais on poder nidificar i una bona atalaia des de la qual puguin cercar més aliment. En el primer cas es van construir caixes niu de diferents grandària amb l’objecte de fer-les atractives a un major nombre d’espècies. Respecte del tema de les atalaies, es va optar per mantenir suficients arbres cremats drets de manera que les aus poguessin mantenir la seva activitat en aquest estrat.

7. Gestió dels residus forestals

Després de consultar amb diversos professionals i veure diferents experiències es va optar per no retirar la fusta. L’extracció de les fustes hagués suposat un elevat cost econòmic, una migració de matèria orgànica, erosió i una major exposició de les plantes als elements (vent, sol i predadors).

8. Silvicultura preventiva

Amb l’objecte de prevenir l’avanç d’un possible futur incendi, es va habilitar una zona tallafocs aprofitant la franja agrícola que separa la finca en dues vessants. Recuperant aquest espai es va aconseguir crear una zona de discontinuïtat entre zones boscoses.

Proyecto forestal La trapa

Al contrari dels tallafocs convencionals, aquest espai es manté mitjançant el conreu agrícola, recolzat per pràctiques de silvopascicultura preventiva amb ases i ovelles mallorquines que controlen la densitat de vegetació ruderal (majoritàriament Ampelodesmos).

En els camins adjacents es va realitzar una faixa auxiliar amb l’objectiu que fossin, com així va ocórrer en l’incendi de 2013, les zones agrícoles i els camins, els punts de suport des dels quals poder lluitar contra el foc.

9. Sistemes d’extinció

Es va aprofitar la recuperació del cabal de les fonts de mina existents a La Trapa i es va habilitar un dipòsit d’incendis de 270 m3 que pot ser utilitzat tant per mitjans aeris d’extinció (helicòpters) com de manera directa per mitjans terrestres, a través de la xarxa hidràulica que circumda les zones de major pressió antròpica i que permet el seu ús en cas d’incendi.

Aquesta reserva d’aigua, unida a un altre dipòsit d’incendis de 40 m3 i l’equipament d’extinció format per dues bombes d’impulsió, 1 kit d’extinció transportable, les mànegues i altre material auxiliar, conformaven l’equip de primera intervenció capaç d’iniciar les tasques per poder combatre un foc en els seus inicis, fins a l’arribada de les unitats d’intervenció dels bombers.

La Trapa comptava el 26 de juliol amb tot l’equipament per a una primera intervenció en cas d’incendi, però els elements (proximitat del foc a zones habitades, fort vent, poca humitat, terrenys amb molta pendent i no fàcil accés) es van posar en contra  i van impedir l’actuació dels mitjans d’extinció. La matinada del dissabte 27 de juliol el foc va tornar a entrar en la finca cremant el 50% de la seva superfície.