Arquitectònica

Un dels grans valors d’aquesta Reserva Biològica és l’empremta arquitectònica deixada pels seus antics pobladors. Els llenyataires van deixar els seus carboneres i forns de calç, els agricultors van construir centenars de bancals que permeten l’aprofitament agrícola de la finca i els monjos ens van llegar un monestir, un molí fariner i l’original sistema de captació d’aigua.

Amb el propòsit de recuperar els elements arquitectònics tradicionals, s’han dut a terme intervencions sobre els bancals, el molí fariner i el sistema de captació d’aigua.

Bancals

 Projecte Arquitectònic Trapa

Un cop laboreadas de nou les superfícies agrícoles, eliminant així el factor erosiu, les tasques s’han centrat en la restauració gradual dels bancals més afectats.

Les tasques desenvolupades han estat les de desmunt de les parets destruïdes, selecció dels materials (terra, pedres de farciment i drenatge i pedres tallades ) i posterior retauración de les mateixes.

Molí fariner

Molino Harinero

Per a la seva rehabilitació, al molí se li van canviar les bigues i es va restaurar la totalitat de la coberta. Igualment es va recuperar l’antic empedrat i es van fer certes intervencions amb l’objecte de consolidar el rejuntat interior.

trapa_gen09 017

trapa_gen09 015

Sistema de captació d’aigua

 c2

El sistema de captació (basat en el qnat àrab) permet infiltrar l’aigua de pluja, drenar i conduir-la a un punt de captació. Per això és tan important no tan sols conservar el sistema d’ aprofitament de l’aigua (canalitzacions), com el fet de facilitar la infiltració de l’ aigua al sistema mitjançant el conreu agrícola dels bancals.

S’ha restaurat l’antiga canalització ceràmica que portava l’aigua al monestir i al safareig, i es conserven diferents sortides que permetien el reg de diferents bancals on es trobaven els horts d’hortalissa que proveïen a la comunitat.

Amb l’objecte de recuperar l’extint cabal de les fonts, a l’inici de la gestió de la Reserva es va procedir al desbrossament, subsolat i conreu de les feixes situats a la vall en una cota superior a les fonts de mina, a més de realitzar una primera restauració de la canaleta ceràmica d’interconnexió entre les mines i l’estany exterior.

Més recentment, amb la col · laboració de la Fundació Banc Santander, aquest estany es va sotmetre a un procés de neteja, restauració i impermeabilització, de manera que s’ha pogut recuperar el seu determinant paper com DIPÔSIT regulador de tot el sistema de captació i aprofitament, ja que recull la totalitat de l’aigua drenada de la vall i permet la seva distribució a altres punts d’emmagatzematge i reg.

Així mateix, en el marc d’aquesta col · laboració amb la Fundació Banc Santander, s’ha interconnectat la font superior i l’estany per aconseguir un flux d’aigua cap a aquest mitjançant una canonada, procedint també a la neteja de la llera i conca de captació de l’esmentada font superior.

Tota aquesta intervenció ha permès una optimització del cabal de les fonts, incrementant exponencialment el seu aprofitament.

Aplicació de tècniques de bioconstrucció

Sobre l’antic monestir es va intervenir fa més d’una dècada amb l’objecte de consolidar la ruïna i evitar el progressiu deteriorament de la mateixa.

Posteriorment, en el marc del conveni signat amb el Consell de Mallorca, es preparava un projecte per iniciar la restauració de la totalitat de l’edifici, amb l’objectiu de destinar-lo a refugi de muntanya, integrat en la ruta d’ excursionisme anomenada GR 211, i amb espais destinats a la investigació i educació ambiental.

Un cop rescindit el conveni amb el Consell de Mallorca, es pretén la restauració d’una part important de l’edifici que permeti disposar de la infraestructura necessària per poder oferir un espai de pernocta als visitants i senderistes, alhora que s’habiliten zones per a les accions d’educació, sensibilització i voluntariat ambientals.

Però l’objecte de la intervenció no és tan sols dur a terme una restauració del patrimoni arquitectònic, sinó el d’aprofitar l’oportunitat per posar en pràctica una restauració seguint un model de bioconstrucció, en el qual tenen cabuda les tècniques i materials tradicionals, així com la implementació de nous materials pra l’adequació d’edificacions respectuoses amb l’entorn, equilibrades en els recursos i amb un balanç energèticament positiu.

Amb aquestes pautes es va realitzar la restauració a la caseta del Frare del Pa, on l’antiga estada d’un solitari monjo, que tenia encomanada la tasca de demanar almoina per la comarca, s’ha convertit en un petit refugi, dedicat també a observatori ornitològic, donada la privilegiada situació d’aquesta edificació, aïllada i al costat d’un punt d’aigua.

En aquest projecte es va recuperar l’ús del morter de calç substituint al convencional ciment, es va utilitzar suro natural com a material d’aïllament tèrmic i es va aplicar una làmina higroscòpica amb l’objecte d’impermeabilitzar la teulada sense efectes de condensació.

Petites intervencions que recuperen antics materials o tècniques constructives i que al seu torn incorporen nous avenços. Tot això perseguint un model constructiu més sostenible i de baix impacte.