Història

Els trapencs en La Trapa

Des del punt de vista cultural, la història de la Trapa comença el 1810, quan una comunitat de monjos trapencs, fugint de la Revolució francesa, s’instal·la a la finca. El canonge Pere Roig posa a la seva disposició la propietat que tenia a la Vall de Sant Josep de s’Arracó, que des de llavors es coneix com La Trapa.

Els trapencs, a més dels vots de pobresa i castedat, feien vot de silenci. A La Trapa només el “frare des pa”, que es dedicava a recollir almoina, tenia relació amb altres persones i per això vivia en una cabana allunyada del monestir, a Cala Sanutges, a un costat del camí que porta fins el Coll de La Trapa. Aquesta petita casa no només es conserva sinó que ha estat recentment restaurada.

Imatge cedida per la Fundació Banco Santander

L’obra de transformació de la vall va ser espectacular. La construcció dels bancals i el sistema de captació d’aigua els va permetre conrear cereals, llegums, verdures i fruiters. Possiblement van comptar amb l’ajuda de bancalers mallorquins, però ells ja tenien experiència i coneixements de les tècniques agrícoles i de conducció d’aigua.

La Trapa després dels trapencs

Van ser molt pocs els anys en què els trapencs van romandre a Mallorca. L’any 1813 una part de la comunitat abonadona l’illa i la resta ho fa definitivament en 1824 . Des de llavors la propietat de La Trapa ha canviat de propietari en diverses ocasions. El monestir es va transformar en cases de possessió i va sofrir diversos canvis i adaptacions als nous usos. Es van construir més bancals i altres edificacions.

Ben entrat el segle XX es va abandonar la possessió i les cases van començar a convertir-se en runes.

història de La Trapa

El GOB adquireix La Trapa

A principis dels vuitanta es trama sobre aquest enclavament una clara amenaça en forma d’un projecte de parcel·lació i urbanització. Amb l’objecte d’evitar la destrucció de l’hàbitat que hagués suposat l’execució d’aquest projecte, el GOB es planteja una ambiciosa i nova iniciativa: l’adquisició d’un espai natural per la seva conservació i protecció. Per a aquest desafiament el GOB compta amb el suport de l’associació Amics de La Trapa que va ser un aliat en l’adquisició i en la gestió de l’espai.

Però aquest somni no tindria el valor que se li atorga si no fos per l’efecte dinamitzador que va tenir sobre la societat civil local (particulars, empreses, institucions públiques, associacions…) i el suport de diverses entitats conservacionistes nacionals i estrangeres (WWF, Frankfurt Zoological Society, International Fund for Monuments…).

En un moment en què de cap manera era popular haver d’adquirir un espai natural per assegurar la seva protecció, el GOB i Amics de La Trapa van engegar una iniciativa del tot nova: una subscripció popular.

Aquesta font de recursos es va complementar amb una subhasta d’obres d’art i, sobretot, amb unes aportacions econòmiques decisives entre les quals destaca la de la Societat Zoològica de Frankfurt, que va permetre finalitzar els pagaments assegurant així l’operació de compra.

La importància de la proposta transcendeix la simple adquisició i protecció, atès que la principal entitat conservacionista de les Illes Balears va aconseguir implicar a la societat en un projecte comú que no es va limitar a la compra, sinó que ha continuat amb la seva gestió a través del voluntariat ambiental.

Però la història de l’adquisició és llarga, fent que aquest desafiament es perllongués des del 1980 fins a començaments dels noranta, moment en què el GOB aconsegueix fer efectiu el darrer pagament.

Mentrestant, i alhora que s’inicien tímids intents de gestió de l’espai, La Trapa es converteix en el primer espai natural de les Illes Balears que gaudeix d’una figura de protecció sobre la base de la seva declaració com a Refugi de caça (porció de terra on està vetada la pràctica de la caça) i la seva integració en la Xarxa Europea de Reserves Biològiques Privades (EUREL).

En l’actualitat la Reserva està declarada Zona d’especial interès per a les aus (ZEPA) i Lloc d’interès comunitari (LIC), formant part de la Xarxa Natura 2000.

Els incendis forestals

Els dos grans incendis forestals que ha sofert la finca, des de la seva adquisició per part del GOB, marquen la seva història i fan introduir canvis en la gestió de l’espai encaminats a la recuperació forestal d’aquesta.

El primer incendi es produeix el capvespre del dia 1 de juny de 1994. El foc ho provoca la crema agrícola en una finca veïna, realitzada sense autorització i, sobretot, sense sentit comú, ja que a la il·legalitat que suposa l’encesa d’un foc a l’estiu sense cap tipus d’autorització, se suma el fet de fer-ho en un dia de fort vent.

  • incendi - 01
  • incendi - 02
  • incendi - 03 < /li>

El foc va recórrer uns quilòmetres abans d’arribar a La Trapa i, al llarg de tres dies, va acabar amb 1.300 hectàrees del terme municipal, entre les quals es comptaven la totalitat de la superfície forestal de la Reserva.

Si el foc va ser nociu, gairebé pitjor va ser la posterior acció de vessament superficial sobre les cendres, sobre el sòl fèrtil i fins i tot sobre el patrimoni cultural (la nul·la capacitat d’infiltració del terreny, deguda a la desaparició dels diferents estrats vegetals, va fer que l’aigua avancés lliurement per la conca hídrica formada pels diferents valls de la finca).

El matí del divendres 26 de juliol de 2013, a conseqüència de les restes d’una barbacoa realitzada per un veí d’Andratx, s’inicia a Sa Coma Calenta un incendi forestal que, al llarg dels quinze dies que va tardar a ser totalment extingit, va cremar 2.335 hectàrees de la Serra de Tramuntana, afectant a tres municipis (Andratx, Calvià i Estallencs) i convertint-se, desgraciadament, en el pitjor incendi sofert fins al moment en les Illes Balears.

El foc arriba a La Trapa la matinada del dissabte 27 i crema el 50% de la finca i una part molt important del treball realitzat pel GOB per a la recuperació de l’espai al llarg dels últims dinou anys.

La Trapa avui

Actualment, de la mà del GOB​, i gràcies a la col·laboració altruista de nombrosos voluntaris, La Trapa es recupera de les conseqüències del darrer incendi i es treballa novament en la recuperació de la finca i de la seva coberta vegetal mentre es segueix avançant amb la gestió que ha fet possible, al llarg de tots aquests anys, que s’hagi consolidat com una gran eina per promoure l’excursionisme, la recerca científica, l’educació ambiental i la conservació de la naturalesa.