Cultura

La Trapa rep el seu nom de la comunitat de monjos trapencs que es van instal·lar allà el 1810, fugint de la Revolució francesa. Van transformar la vall i van construir un conjunt d’elements lligats a l’arquitectura rural entre els quals destaquen un monestir, forns de calç, carboneres, un molí de sang, diverses eres, bancals amb pedres perfectament tallades i un enginyós sistema hidràulic associat a un acuitardo i format per tres fonts de mina i multitud de canalitzacions (inspirat en els qnats àrabs). Tot això conforma una valuosa mostra de l’arquitectura tradicional de la muntanya mallorquina.

Imatge cedida per la Fundació Banco Santander

MONESTIR

 monestir

La construcció més significativa de la finca és, sense cap dubte, l’antic monestir. Es tracta d’una edificació de 800 m2 de planta i dos altures amb les restes d’una capella abovedada.

BANCALS

 bancals

Una característica que defineix el paisatge de la Serra de Tramuntana són els bancals que aterracen les pendents i atorguen la possibilitat de constituir espais agrícoles. Això va permetre disposar de sòl fèrtil per a l’alimentació de pobladors i bestiar, a més de conformar un excel·lent sistema per a la millora de la infiltració de les pluges, la reducció del vessament superficial i la canalització de l’aigua per a la seva recollida.

La gran quantitat de bancals presents en La Trapa són una bona mostra de l’enorme activitat agrícola allà desenvolupada.

MOLI DE SANG

 molí

Aquesta joia de l’arquitectura rural està composta per una caseta a dues aigües i ferm a dues altures. Està distribuït de manera que existeix un espai per al treball de tracció de l’animal de tir (normalment un ase), que feia girar el mecanisme que permetia moldre el gra de blat, i una altra zona destinada a l’allotjament i alimentació de l’animal.

Aquest element conforma un engranatge perfecte amb el conjunt de bancals (que aportaven el cereal) i l’era (on es trillava i que subministrava el gra), donant com a fruit la farina que permetia en gran part el sustento, tant de la comunitat religiosa com dels agricultors que van continuar amb la gestió de les terres.

SISTEMA DE CAPTACIÓ D’AIGUA

 aigua

Aprofitant la pròpia conca hídrica de la vall, es van construir diversos túnels de captació integrats en els mateixos bancals que aterracen l’antiga torrentera. Estan construïts amb pedra, sense cap tipus d’aglomerant, i permeten accedir als diferents punts del jaç de la vall on es concentra el flux de les aigües que després de percolar a través dels materials, flueix en direcció al safareig existent on es recull l’aigua.

El sistema de captació permet infiltrar l’aigua de la pluja, drenar-la i conduir-la a un punt de captació.

El sistema està constituït per tres fonts de mina situades en el fons d’altres tants túnels de pedra transitables. El primer túnel té una longitud d’11 metres i desemboca directament en el safareig. El segon i tercer túnel són més llargs (20 i 22 metres, respectivament) i disposen d’un pou vertical de ventilació i il·luminació. Destaca el pou de la segona mina, amb un diàmetre de 2 metres i una altura de 8 metres.